- ¿Has visto? igualita a un perro... increible
- Solo tiene algo cerca de la cabeza....
- Es la pata levantada ¿ves?
- SI! ahi esta todo, la nariz, la boca, las orejas, y la cola..
- Parece un schnauser o algo asi...
- Hacía mucho tiempo que no ponía atención...
En México estar en el césped hubiera sido imposible
adrat narg anu rep seicàrg setlom
6 comments:
Woooooooooooooooo
Ahí estaba yo!!
Yo era quien decia todo esooooooooo.
--------------
Ho vaig passar molt bé!
Gràcies pel passeig, per les exposicions, per les teves explicacions, per les 4 hores estirats a la gespa i gràcies per convidar-me a sopar.
Intenta saber menys que si no em fas sentir molt petita.
Molts petonets.
((espero que lo entiendas, no es demasiado complicado))
Ah, por cierto....
NUNCA TE RECOMENDARIA!
jajajajaja XDXD
awww
la culpa es de eros que flecha a lo pendejo.
Yey, está chida la frase que escribió Carmina. Me acordé de la otra...no, mejor no. Pero está chida.
Gràcies per tot.
rar -a
[s. XIII; del ll. rarus, -a, -um, íd.]
adj 1 Que és en molt petit nombre. Els casos de guarició són rars.
2 Molt poc freqüent. Amb rares excepcions. Ve rares vegades.
3 1 No gens comú; extraordinari. Captiva d'una rara bellesa.
2 Preciós per la seva raresa; introbable. Llibre rar. Col•lecció de monedes rares.
4 1 Extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú. Era una dona molt rara.
5 QUÍM Dit del gas no dens. L'atmosfera rara de les grans altures.
Deixant de banda la primera i l’última definició, fixa’t en les altres i entendràs perquè ser algú “raro” és tal cosa que ens identifica com a persones i ens diferencia de tots els demés.
Ser diferent és la clau.
Seràs diferent per com ets, per què fas, per tot allò que tens, per tot allò que pots dir i que pots ensenyar als demés.
Una persona rara és aquella “molt poc freqüent”, no comuna i aquesta poca freqüència és el que fa que sigui especial i única, valorada per aquells qui saben valorar-la, és algú extraordinari; Algú increïble i molt difícil de trobar i és això mateix, per la seva raresa que el fa singular.
Ser diferent és un privilegi que pocs tenen, aconseguir ser especial per la nostra extravagància i anormalitat és un avantatge exclusiu que només posseeixen algunes persones, persones com tu sorprenen amb facilitat.
No se si es que jo sóc molt fàcil de sorprendre o no, però amb dues paraules que diguis a mi em deixes bocabadada.
Ja t’ho vaig dir, ser raro, diferent o especial és algo per el que ens hem de sentir afortunats.
Senti-t’hi.
((lo escribí en catalán para que hicieras el esfuerzo de leerlo, aunque se que lo hubieras echo de todas formas.))
Petonets “Wey”.
Post a Comment